Des que naixem ens recorre una clivella. Som vulnerables. Amb tot, aspirem a amagar la nostra naturalesa fràgil, aqueixa que ens fa més humans i autèntics, sota la màscara de la infal·libilitat. Però, i si existira un lloc on no tinguérem por a trencar-nos, on foren els valents sense por al fracàs, on fracassar fora tot un èxit? Un lloc on la vulnerabilitat és un superpoder. En Archipélago de los desastres, partim disposats a fracassar mentre puguem, amb cap, tranquil·lament... Res de fracassar a la babalà. Fracassarem com sempre o com mai, en un acte o en tres, en un monòleg o en un diàleg. Fracassarem fins a convertir el fracàs en una obra d’art.