We can dance és un acte de celebració, és més aviat una invitació al ball o tal vegada, només, potser, potser perhaps, també una discoteca. We can dance proposa un recorregut entre el possible i el prohibit, qüestionant on estan, realment, els límits propis i aliens. Aquesta peça fa un recorregut per lleis que regulen o prohibeixen l’acte de ballar en diferents llocs. Parteix d’aquest primer pas que es dona abans de veure’ns ballant, en una discoteca, el temple del ball. Una vegada que comença és difícil parar-ho, et fiques en el moviment, en aquest vaivé, en aquest tic discotequer. En quin moment un moviment es converteix en ball? Quan pots dir que estàs ballant? Què passa quan es dona en llocs on està prohibit? Quines relacions té amb les normatives i convencions d’ús de l’espai?