I si tornàrem a la vida? Es pregunten aquests personatges oblidats en el fons de l’espill. Enfront d’ells, un actor ha anat envellint camerino a camerino. Maquilla la seua íntima derrota, les seues gastades il·lusions, aqueix desengany que aombra els seus dies. Tantes coses han mort en ell que la vida no serà prou llarga per a oblidar-les. Però avui escolta aqueixes veus dins de l’argent viu i és com si l’ànima se li retornara al cos. En aquest present estèril en què l’home no sembla estar a l’altura dels seus somnis, amb les seues últimes forces, eixirà a irradiar esperança a l’escenari. Aliat amb els seus personatges creuarà dèdals on els buròcrates emmagatzemen el seu tedi, sortejarà les foradades que cobreixen les catifes roges de la fama, il·luminarà les fosques galeries on la vulgaritat ho empantana tot, volarà sobre els esmolats precipicis de la mediocritat. De nou desafiant a la mort i a l’oblit, buscarà l’alegria del retrobament amb el teatre.